La Federació Llull reclama l'oficialitat del català a Europa en el Dia Europeu de les Llengües

Des de l'entrada de l'Estat espanyol a la CEE, l'any 1986, s'ha reclamat, des de la societat civil de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, que el català tengui el reconeixement de llengua oficial, «però mai, cap govern espanyol ho ha volgut tramitar» han lamentat.

«En més de trenta anys de ser a la UE, l'Estat espanyol no ha volgut que el català hi fos llengua oficial, tot i tenir més nombre de parlants que altres idiomes que sí que ho són, com el suec, l’eslovè o el maltès, cosa que manté els ciutadans europeus catalanoparlants en una situació de discriminació», ha apuntat la Federació.

Des del 2005, el català és llengua de comunicació entre els ciutadans i les institucions europees, però no gaudeix del rang de llengua oficial. Per tant, els diputats no poden expressar-se en aquest idioma en les comissions o en la sessió plenària del Parlament i han d'utilitzar qualsevol de les 24 llengües oficials a la UE, per a les quals s'ofereix servei de traducció i interpretació.

La Federació Llull, en el Dia Europeu de les Llengües, demana que totes les formacions polítiques provinents de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears que en les properes eleccions obtenguin representació a les Corts espanyoles, «exigeixin el final de la discriminació dels catalanoparlants i que el govern espanyol faci els tràmits perquè la llengua catalana sigui plenament oficial a la Unió Europea».