La Plataforma per la Llengua lamenta que en els darrers vuit anys «no s'ha avançat prou en la reciprocitat audiovisual entre els territoris de parla catalana»

L'ONG del català considera que en el context audiovisual actual, en què l'oferta infantil en castellà és absolutament majoritària, els òrgans públics competents haurien de compensar les poques possibilitats que tenen els xiquets valencianoparlants per a exercir el seu dret a rebre continguts en la llengua pròpia, i oficial, del territori. «La decisió presa per À Punt va justament en la línia contrària i contribueix a fer que els infants i els joves valencians no tinguen referents per a la seua edat en valencià. L'absència d'oci en la seua llengua també dificulta que els més menuts senten com a pròpia la llengua del seu país, i fa que només l'associen als usos acadèmics o formals, i a més això els priva d'entrar en contacte amb els registres informals del valencià», han explicat.

A més, l'entitat recorda que si bé la Llei 13/2022, la Llei general de comunicació audiovisual, es va quedar molt curta a l'hora de garantir la normalització del valencià, sí que fixa que les «autoritats competents de les comunitats autònomes amb llengües oficials promouran la presència en els serveis de comunicació audiovisual televisius d'obres produïdes, doblades o subtitulades en les llengües oficials».

La reciprocitat entre els mitjans en català, clau per a augmentar l'oferta de continguts infantils i juvenils en la llengua pròpia

Amb la voluntat d'incrementar l'oferta de continguts infantils i juvenils en català, la Plataforma per la Llengua reivindica des de fa anys la reciprocitat entre els mitjans de comunicació audiovisuals en llengua catalana als territoris del domini lingüístic. L'entitat remarca que treballa en diversos fronts per a aconseguir la reciprocitat audiovisual i lamenta que en els vuit anys de govern del Botànic «no s'ha avançat prou en la reciprocitat audiovisual entre els territoris de parla catalana».