La presència del “Déu-festa-amor” (Mt 25, 1-13)
Hi ha circumstàncies i esdeveniments en la vida que es viuen més intensament el temps que s'esperen més que quan es fan presents. Així, la il·lusió d'un infant esperant el regal de reis o un dia d'excursió; o els adults quan programen unes vacances, o en l'espera del primer fill o del primer nét. Això vol dir que hi ha una idea obsessiva que ronda la imaginació, fa sublimar l'objecte de l'espera i quan aquest arriba no ens troba desprevinguts. Jesús apel·la a aquesta il·lusió esperançada quan parla de l'actitud de vigilància per a adonar-nos del pas de Déu en la nostra vida, perquè pugui entrar a casa nostra i sopar amb ell i ell amb nosaltres (Ap 3, 20). La il·lusió, en aquest cas, no és pura fantasia humana sinó un do que en deim fe. La carta als hebreus ens diu que creure és posseir anticipadament allò que esperam, és conèixer realitats que no veiem (He 11, 1).
L’Evangeli és una aventura que sols és pels agosarats (Mt 25, 14-30)
Que Jesús fes negocis no consta en l'Evangeli, però, com a fill del fuster de Natzaret, segur que aportava amb el seu treball el necessari per a l'economia familiar; i, com a home inserit dins el teixit social del seu temps, segur que tenia ulls per mirar i orelles per escoltar. Tot l'ensenyament fet assequible amb paràboles el treu de l'experiència viscuda dia a dia. El camp, els ramats, els pastors, els negociants, els inversors, administradors... Segurament degué sentir comentar més d'una vegada el temperament emprenedor de tal o qual persona, i el caràcter apocat i temorenc de tal altre.
Tanmateix Jesús, el Senyor, té la darrera paraula (Mt 25, 31-46)
Quan els cristians proclamam la reialesa de Crist, no feim altra cosa que expressar amb paraules humanes la sobirania total i absoluta de Jesús sobre el món creat i increat, sobre el visible i l‘invisible, perquè Déu l'ha fet seure a la seva dreta dalt al cel, per damunt de tota potència, autoritat, poder i sobirania, i per damunt de qualsevol altre nom que es pugui invocar, tant en el món present com en el futur. Déu ho ha posat tot davall els seus peus (Ef 2, 20-22).
Voler ser fruit abans de cultivar i admirar la flor (Mc 13, 33-37)
L'home és l'ésser, que viu més de futur que de present. Viure de futur és tenir uns objectius i unes metes cap on s'encamina tot l'esforç i la fatiga. Però, a voltes, somnia tant el futur que inconscientment va cremant etapes de la seva vida sense viure-les; simplement les "crema". I aquest pegar bots dins la vida engendra uns espais buits que fan consistir l'existència humana en una sèrie de baules disperses sense que tenguin una connexió harmònica per a formar una veritable cadena que en diem una vida.
Hàlouin, la multiculturalitat i el pensament fàcil. Les canongies del PP
Pregunta de l'entrevistador: "A què pensau que es deu la proliferació que s'ha donat els darrers anys de les festes de Halloween?". Resposta dels entrevistats (un presumpte grup d'animació infantil): "Pensam que es deu a l'augment de residents extracomunitaris que s'ha donat durant els darrers deu anys, i com es normal aquesta gent vol celebrar les seves festes tradicionals. (....) Pensam que són els mateixos al·lots qui demanen aquestes festes i que no s'han d'entendre com a res d'invasor sinó més bé com un fet de multiculturalitat". Un pic llegida aquesta "experta" opinió, bastant esverat, vaig adreçar-me al Google per cercar informació sobre la festa de Hàlouin i dades fresques sobre immigració extracominitària a les Illes.
Tots per la pasta: polítics, capellans i altre bestiar que va a lloure
Les institucions i els seus representants -encara que sols fos per vergonya torera- haurien de ser una mica més curosos en la manera que manejen els doblers, especialment els públics. Per això de la crisi, ja m'enteneu. Anar un poc alerta i evitar que la gent tengui la certesa que, qui pot, s'aprofita d'un càrrec en el que havia de servir enlloc de servir-se'n.
Reflexió, reflexions, evocació i petites nostàlgies
Dia de reflexió. Sobre quins assumptes hauria de meditar la ciutadania el dia d'avui? Ho dic perquè sembla que tot ja està dat i beneït, que uns van sobrats, altres es fotran una nata catedralícia i els demés tractaran de consolar-se amb uns resultats dignes i segurament prescindibles. La jornada d'avui només serveix per donar una petita treva als polítics abans de l'estrés de l'hora dels valents. Els assessors preparan el discurs de la victòria del "Señor de los hilillos" o el d'acceptació del fracàs del seu espàrring.
L’estupidesa i l’infinit: vistes panoràmiques de la misèria humana
Què puc afegir avui al que vaig escriure la passada setmana sobre el que havia de succeir el diumenge vint? Els resultats s'ajustaren al guió previst de majories absolutes i derrotes històriques. Quan les coses van malament sempre hi ha una possibilitat per a què vagin pitjor, per molt que la trista gestió de govern de ZP sigui difícilment agreujable.