Col·loquis dels dissabtes. Més escriptors

Així acabava o tancava l’escriptor Ignasi Agustí la seva novel·la El vidu Rius, que segons testimonis signà a Sóller, on sembla feu una breu estada. A través de les seves memòries sabem que viatjà a Mallorca els anys 40 per a visitar el seu amic coral Gabriel Fuster Mayans, “Gafim”. Abans de la guerra havia tingut amistat a la residència d’estudiants amb altres mallorquins, principalment amb Bartomeu Rosselló Porcel, de qui guardava bons records. Ignaci Agustí (1913- 1974), advocat, periodista, fundador del setmanari “Destino”, del Premi nadal i del diari Tele/exprés, aixó com corresponsal de “La Vanguardia” a Suïssa, fou un inquiet promotor cultural. El vidu Rius, que tracta de la burgesia industrial tèxtil barcelonina a començaments del segle XX, no haguera tingut a Sóller un escenari molt diferent, quan hi abundaven també les fàbriques de teixits i hi sonaven les sirenes d’entrada i sortida de la feina.

- Idò molt bé!

- Però deixem que et parli d’un altre conegut personatge literari que passà també per Sóller.

- Qui?

- José Vasconcelos vingué a Mallorca el 1925 convidat per Gabriel Alomar. Ens l’explica el també escriptor llatino-americà Coco Meneses amb tota mena de detalls. Visità Valldemossa, Deià i Sóller i l’encís de tota aquella contrada es reflectiria en alguns dels seus escrits. D’aquella estada del mexicà en parlava també Ernest Dethorey al periòdic “El Dia” el 26 de febrer del 1926: “El pintor Montesinos sap que Vasconcelos és a Mallorca i té un pressentiment. Sí. Aquest senyor vestit de color clar és Vascocelos. El posa nerviós. no sap com dirigir-li la paraula. No vll ser indiscret. No vol trobar la calma a la qual tenen dret aquells que fan aquesta mena de peregrinacions. Seria incorrecte trencar l’incògnit. Se’n va a la seva cambra i tornà sortir poc després, ja més serenat. I només quan el senyor del vestit clar pregunta: - Vostè és també americà? L’altre respon: -Sí senyor, com vostè mateix...

I hi ha tot un torrent de paraules, un torrent d’idees. Records de l’estada a l’Argentina. Idees sobre la pintura moderna. El passeig fins a Fornalutx. I llavors, aquí, a Sóller. I trobant-se l’estació del tren, allà, sobre l’andana, més idees i un comiat cordial.”

José Vasacocelos (Oaxaca, 1882- Ciutat de Mèxic, 1959) havia pres part molt activa en la Revolució del seu país. A més d’escriptor fou molt activa en la Revolució del seu país. Amés d’escriptor fou també polític i filòsof. A la seva obra La raça còsmica (1925) expressa el seu messianisme panamericà. Cultivà l’assaig estètic, la crítica històrica i literària, el teatre i les memòries, que començà amb Ulises criollo, el 1936, la seva producció més important com a testimoni de tota una època.

“El senyor del vestit clar es troba assegut sota una olivera. Hi ha un silenci mentre Tomeu prepara l’arròs per als seus hostes i una nina petita es mou com una papellona entorn dels presents i fa com qui llegeix el periòdic al davant del senyor del vestit clar que somriu i la mira amorós...”

Estava el senyor del vestit clar lluny del seu Mèxic. Però no ignorava que Sóller era un poble que també enviava una part dels seus fills a Amèrica, a Cuba, Puerto-Rico, Mèxic... i és que el planeta és gran o petit, segons com es miri.