Nous temps, nous reptes

Hores d’ara les comunitats cristianes de la Vall de Sóller ja hem començat a donar passes de comunió.

Hem tingut reunions amb els diferents consells parroquials i continuarem amb els diferents grups que formen part de les nostres parròquies.

En aquestes primeres reunions hem pogut compartir i clarificar el que implica aquesta nova etapa que anomenam Unitats de Pastoral, comunitat de comunitats.

Volem aprofitar aquest vehicle informatiu del diari per fer-vos partícips de les demandes i preocupacions que des de l’equip de preveres solidaris hem compartit amb els membres dels consells que representen a totes les comunitats. Vos les oferim per tal que entre tots caminem amb ganes i il·lusió en aquest nou projecte. Recordau: nous temps, nous reptes.

- Primer parlar del nou equip de preveres que han rebut la tasca de la creació de la Unitat de Pastoral a la Vall de Sóller. Som tres companys capellans amb una mateixa vocació: seguir Jesús mitjançant el ministeri sacerdotal fent present l’amor Déu a través dels sagraments i de la pròpia vida i entrega. Per tant som pastors, animadors de comunitats, caps visibles de les parròquies que viuen a un determinat lloc.

I aquí la primera demanda: Aprendre anar al que és essencial, i l’essencial com ens diu el llibre del Petit Príncep és invisible als ulls.

Els tres companys preveres: el pare Ricard Janer, D. Jaume Mercant i D. Marià Gastalver, formam un mateix equip i tenim un mateix projecte. Evidentment som tres persones distintes en edat, en experiència pastoral, en caràcter personal, en ritme i procés d’adaptació a les noves realitats, etc. Aquestes diferències no deixen de ser normals i a la vegada relatives perquè lo important és l’actitud de servei i la voluntat de transmetre el missatge de Jesús, que no és altre que l’ Amor. Un amor que es realitza en la vivència de la fraternitat, en la comunió dins la pluralitat, en la recerca de la justícia i en el servei sobre tot dels mes pobres i desfavorits.

Es temps d’unir i no de separar, és temps de crear i no d’enderrocar, és temps de sumar i no de restar per tal que l’aventura que ens proposa Jesús arribi sobre tot als més allunyats. Això és el que ens ha de preocupar i motivar a per viure i desenvolupar el nostre compromís cristià.

- Segona demanda: Ajudar-nos a fer passes cap aquesta nova manera de transmetre l’evangeli. Hem de ser creatius per això és bàsic que tots diguem la nostra, aportem el que veim, el que pensam. D’una forma madura i sincera, utilitzant els medis normals que utilitza tota família que s’estima: parlant directament, compartint el que anam descobrint, dient sempre la veritat, assumint en primera persona que el opinam, no parlar mai en boca d’altres, sempre amb respecte i amor. A partir d’ aquest compartir podrem programar, realitzar i després revisar. Hi ha moltes coses a fer i tots ens necessitam.

- Tercera demanda: Donar-nos temps primer per conèixer-nos, no podem estimar el que no coneixem i després per actuar. Sense presses però sense pauses. Agafar el ritme que calgui. Essent conscients que començam una nova experiència pastoral, nova etapa en la qual no se’ns demana uns resultats ni a curt ni llarg termini, just s’ ens demana que visquem amb autenticitat, oberts a l’amor que Déu ens té compatint la fe de forma senzilla i sincera. O sigui ser comunitats vives i missioneres.

- Quarta demanda: Engrescar-nos en aquest nou projecte, tant els qui fa temps que som i ens sentim de les comunitats com el qui es senten més allunyats. Per tant, prendre el compromís d’engrescar, animar, convidar a altres a venir, a conèixer Jesús. En definitiva fer el que va fer Jesús, segons ens relata l’evangeli de S. Joan : “Veniu i ho veure-ho” va dir Jesús als primers seguidors i ells “anaren i es quedaren amb ell un temps”.

Native Feed