Sóller- Montuïri, un partit apassionant com feia temps que no es veia (1-1)

Bon ambient al Camp d'en Maiol per a presenciar el partit que enfrontava als dos primers classificats. Hi havia una de les millors entrades dels darrers temps, amb abundant presència de seguidors de l'equip visitant. El partit va respondre a les espectatives que s'havien posat en ell i va ser vibrant i apassionant, amb alternatives de joc constants. Des del primer instant es va veure que el Montuïri es presentava amb ganes d'obtenir els tres punts, mentre que el Sóller es mostrava insegur en defensa. Fruit d'això arribà el gol visitant al minut 5: es produí un mal entès entre els defensors locals i el montuirenc Verger aprofitava per a connectar un xut ras no molt ràpid, però que Canet no s'esperava. Al Sóller li costà molt reaccionar, ja que els homes del Montuïri estaven molt ben posicionats i els locals jugaven amb precipitació. Així les coses els davanters sollerics s'acostaren en contades ocasions durant la primera part a la porteria que defensava Amengual i només cal apuntar una brillant arrancada de Sampol al minut 38, que s'internà com una exhalació en zona visitant, centrà a Ramiro i aquest creuà massa la pilota al xutar. A la segona part el Sóller sortí amb ambició de remontar el partit, encara que la major part de les seves accions morien abans d'arribar a l'àrea contrària. Reynés, més marcat que mai, no va tenir apenes oportunitats d'inquietar, i el Montuïri reforçà més el seu domini del centre del camp. Aviat però arribà el gol de l'empat: Ramiro, un dels destacats de la jornada, el marcà amb un xut des de fora de l'àrea. Aquest fet donà una gran emoció al partit, ja que cap dels dos equips es conformava amb aquell resultat. Durant el darrer quart d'hora el joc va ser un —de tú a tú— espectacular, encara que el dominà territorialment el Sóller, que amb l'entrada de Víctor guanyà en poder ofensiu.