El títol haurà d'esperar (3-2)

Als tres minuts de joc, els calvianers ençataren el marcador, amb un gol de Kiko, que rematà de cap baix la inútil estirada del porter solleric, Canet. De fet, el Sóller jugà els seus pitjors minuts de les darreres jornades, fent un joc molt insegur i sense profunditat en atac. La mitja quasi bé no existia i homes com Héctor, Bernat o Reynés, no ratllaven com en partits anteriors. Precisament, però, va ser aquest últim qui, en una jugada d'oportunisme, aconseguí empatar el partit, a pocs minuts del descans. En aquests moments el CF Sóller era equip de Tercera Divisió, doncs el Montuïri també estava empatant a un a Espanya, però aviat arribà la mala notícia de Llucmajor: el Montuïri havia marcat en el temps de descompte. Això feia que l'equip solleric havia de buscar la victòria per convertir-se en campió de Preferent. Però res més lluny de la realitat, i el mal joc dels primers minuts de la primera part es repetí i ho aprofità el Calvià per marcar el segon gol, aquest obra de Castell, als vint minuts de la represa. Cinc minuts després va ser Perelló qui quasi bé sentencià l'encontre, doncs els homes de Jaume Frontera no tenien la tarda gaire inspirada. A falta de cinc minuts, Gerard Puig tornà la il.lusió al centenar de seguidors sollerics al marcar el segon gol de l'equip, però que feia molt possible el poder marcar dos gols més.