Adéu ascens, adéu

Al final es van dissipar tots els dubtes que hi havia referent a quin equip era el millor del campionat de IIª Divisió, i l'honor va recaure amb tot mereixement pel Puig d'En Valls d'Eivissa. El conjunt solleric, per la seva part, no va estar a l'alçada de les circumstàncies i va dir, de manera tràgica, adéu al retorn a Primera Divisió. El pavelló d'Es Puig es va tornar a omplir i la gent acudí a la cita que va fer el club per tal d'animar el seu equip al llarg dels quaranta minuts. El partit va començar molt igualat entre dos conjunts que anaven a per totes. Les solleriques disposaren d'avantatges de fins a tres punts, però ben aviat les eivissenques s'encarregaren de girar la truita i col.locaren l'11-14 en el marcador. A manca de cinc minuts per acabar la primera part, seguien els tres punts s'avantatge a favor de l'equip visitant (18-21), moment en el qual el PDV ja va comandar sempre en el marcador. La manca d'encert en el llançament a cistella, i el fet de practicar un joc molt anàrquic ofensivament contra un equip ben ordenat tàcticament, va fer que la diferència al final dels vint minuts s'ampliés fins als nou punts (24-33). Amb nou punts de desavantatge, l'equip solleric s'havia de jugar el tot per el tot en els primers minuts del segon temps, reduint la diferència si es que es volia tenir opcions al partit. Però res més lluny de la realitat, doncs les eivissenques en els primers cinc minuts ampliaren a quinze la diferència en el marcador, deixant sols al seu abast el poder conquerir la victòria i relegant a les solleriques a la derrota.