Marroig agafa el relleu de Sellès, i surt una possible candidatura

Sellés ha fotut el camp (crònica d'una mort anunciada), i el tresorer Joan Marroig “Camposol— agafa la batuta. Lluny de tancar cap crisi, la problemàtica es manté. Les primeres paraules de Marroig als jugadors foren taxatives: —No vos podem pagar ni un duro més. Si qualcú se'n vol anar, la porta és oberta—. Anem per pams. Marroig ens confirma aquestes paraules: - És cert. Els vaig expressar l'actual situació econòmica. No vull fermar ningú. No puc fer menys. Si volen partir, el club no els posarà cap impediment.
- Això és una bomba a 7 jornades del final...
- Què es pot dir? He preferit ser honest i parlar clar. He de dir a favor dels jugadors que ho han entès i acabaran la temporada.
- Era oportuna aquesta reunió, quan l'equip s'ho juga tot?
- Bé, de fet varen ser ells qui insistiren a parlar. Certament, d'un temps a n'aquesta banda han estat objecte d'abandonament.
- Els culpables d'aquesta situació?
- Nosaltres els directius, és clar, possiblement pel propi cansament de lluitar dia a dia. L'únic que es pot fer és donar la cara.
- Ets partidari que el Sóller jugui a Preferent?
- No. Sempre que sia possible, el Sóller ha de jugar a tercera, per prestigi esportiu. Econòmicament, les entrades són similars. El que canvia són les subvencions públiques. Amb la meva experiència de deu anys de tresorer, tant quan jugarem a 2ª B com a Preferent, les diferències en taquilla foren mínimes. Tenim una afició estable que sempre és d'agrair.