L'STEI i la Vila arriben a un acord per dur la pau social a l'Hospital

En total han estat només sis dies de negociacions, algunes d'elles extraordinàriament tenses, entre els responsables sindicals de l'STEI i de l'Ajuntament. Però el consens sobre les demandes laborals dels treballadors de l'Hospital s'ha aconseguit. Ja eren les 12 de la nit de dijous quan s'aconseguí acabar les negociacions després d'una llarga reunió en la que ambdues parts varen haver d'afluixar. A mitja nit es varen redactar els punts i el batle els signà. Segons l'expressa en el document final, un acord de batlia signat per Simarro, «davant la problemàtica sorgida a la Casa de Família i tenint en compte en tot moment la sensibilitat d'aquest Ajuntament en procurar el millor benestar als majors residents i als seus familiars», el batle resol que el coordinador-gerent de l'Hospital, Juanjo Martí Noguera, «serà substituït en el termini de dos mesos per un nou coordinador». Igualment una treballadora auxiliar de clínica (que segons les denuncies havia generat conflictivitat), acabarà de fer feina a l'Hospital en el moment que finalitzi el seu contracte, que no serà renovat. Això serà el 31 de desembre. Però els propis negociadors de l'STEI, encapçalats per Francisco Moreno, afirmaren als treballadors que ahir es varen concentrar a les 12 davant les cases de la Vila que «els principals objectius de les denúncies i de la mobilització sindical s'havien aconseguit en aquest acord». D'aquesta manera l'Ajuntament es compromet a contractar el personal necessari i d'acord amb els ratios adients a una residència d'aquestes característiques. Així mateix l'Ajuntament accepta «repartir a cada treballador l'equipament necessari amb la major urgència possible i complir la normativa establerta en aquest sentit. Finalment la Vila ha signat que «per part d'aquest Ajuntament cap empleat de l'Hospital perdrà el seu lloc de feina d'acord amb el que en el seu moment es signà amb els sindicats». Ahir, tant el batle com els representants de l'STEI coincidiren en afirmar «que havia estat un acord en el que ambdues parts havien cedit i sabut negociar i en el que «no hi havia ni guanyadors ni perdedors sinó una substancial millora per als treballadors».