Un lloc de passeig convertit en l'accés al centre monumental

Es Born, que molts de noltros hem conegut amb el nom del General Franco, és l'antic carrer del Príncipe (recordant, possiblement, aquella històrica visita al 1860 d'Isabel II amb el seu fill, el futur Alfons XII) que constitueix en l'actualitat la principal via d'accés a la Plaça. Abans de tapar el tram de torrent entre l'estació i el pont de can Fiol i d'anivellar la plaça d'es Castellet arribava fins al carrer de Castanyer i era un lloc de passeig molt concorregut. Encara al segle XIX era relativament estret, ja que les muralles que tancaven la parròquia ocupaven més d'un metre i mig de l'actual amplària. L'única torre del recinte (que aleshores servia de presó) s'ubicava a mà esquerra, just al començament del carrer. Fou enderrocada el 1891, uns anys abans que la resta de la fortificació i d'ella només ens quedà una maqueta exposada al Museu de Sóller de la qual tan sols resten algunes fotografies. La muralla del s.XVI s'esbucà (1908) com a part del pla modernista de la parròquia. L'Ajuntament finançà un nou tancat a canvi de gunyar amplària al carrer on sembrà una filera de plataners. La paret és un mur de pedres encoixinades complementat amb un enreixat de ferro seguint l'estil arquitectònic de la parròquia. Tanca l'actual jardí (l'anomenat «fossar», ja que era un lloc habitual d'enterrament) fins al portal de dalt. A principis del s.XX el carrer del Príncipe era ple de cafès i d'ell sortien les diligències cap a Palma (a les quatre del matí!). Més tard (1913) l'atravessaren els rails del tramvia. La part posterior de bastants dels edificis de la dreta donava al torrent. La memòria col·lectiva de Sóller guarda record dels portals existents. Després de l'antic Ajuntament hi havia uns urinaris públics. Acte seguit «es Replà», un cafè al què s'accedia baixant uns escalons. Can Moratal i sa pastisseria des Born. Els mauristes tenien la seu als actuals «Establecimientos Rullán». La perfumeria «Victoria» precedí en el temps la joieria «Estela». La Unión (sa Botigueta des senyors), fundada el 1893, s'hi establí després d'un primer local a la Plaça. Al nº 7 hi havia la barberia de can Salero, on va nèixer el pintor Cristòfol Pizà. Posteriorment l'ocupà en «Wence» un altre dels clàssics de l'escuma i la navalla. I per acabar, el cafè de ca'n Ramon, que als seixanta passà a ser can Tòfol des Turisme (i ara can Toni, el seu fill).