Gradaille: «El Jardí Botànic de Sóller preserva les plantes d'interès agrícola»

- Com va néixer el Jardí Botànic de Sóller? 
- Dins l'Associació Balear de Ciències Naturals. La branca de botànica va voler fer un jardí botànic de conservació. Pensàvem que hi havia una forta amenaça sobre les espècies. El juny de 1985 prenguérem possessió de la finca, quan l'Ajuntament la va comprar a Sa Nostra. A Carles Blanes li dec molt d'allò que hem fet, va ser una persona clau. El Jardí va ser creat el 1991. Se'ns va aconsellar de fer una fundació i em sent orgullós d'haver ajuntat el Govern, el Consell, l'Ajuntament, la UIB, Sa Nostra, l'Associació Museu Balear de Ciències Naturals i l'Associació Iberomacaronèsica de Jardins Botànics. Des del 1997 fins el 2003 hem acabat el Jardí Botànic i l'Institut Botànic.

- Quines activitats du a terme el Jardí Botànic? 
- Vetlam que les espècies botàniques no es vegin amenaçades i n'elaboram plans de conservació. També recollim llavors o esqueixos per tal de conservar les espècies en col·lecció de planta viva i en forma de llavor (banc de germoplasma). Tenim un departament de comunicació per fer programes educatius, visites escolars, concurs de fotobotànica, publicacions, pòsters, fullets... Volem unificar els grans herbaris de flora baleàrica. Tenim l'herbari del pare Bonafè, de Mus-Mayol-Rosselló, el de Guillem Alomar i el de Jeroni Orell. Tendrem el del pare Bianor i aspiram a tenir el de Llorenç Garcias. Tenim biblioteca, col·lecció de revistes i un fons fotogràfic de 17.000 imatges. En el departament d'investigació participam en dos programes europeus de conservació de llavors d'espècies amenaçades i hi ha tres tesis doctorals en marxa.

- Quan començà el vostre interès per les varietats tradicionals d'interès agrícola?
- Va ser el Grup d'Agricultura Ecològica de Mallorca, integrat per Biel Serra, Maria A. Manzanal, Llorenç Payeras, Gaspar Caballero, Joan Rallo, Bernat Cañellas, Antoni Martorell, etc., que ens digué que feien recerca i m'explicaren que les plantes es perdien perquè el camp s'abandonava. També teníem una pressió des de Sóller cap a l'estudi de les varietats de taronger. Va arribar un moment en què per primera vegada dins els planters de conservació hi integràrem els cultius tradicionals de les Illes. Vicent Planells, de la Conselleria d'Agricultura, ens va escoltar i ens va donar suport.

- Per què es produeix la necessitat de preservar aquestes plantes? 
- A finals dels seixanta s'inicia un èxode de pagesos cap a les zones del litoral. Al Mercapalma el pagès no pot competir en preus amb el que arriba de fora. Al pagès no li queda més remei que dedicar-se a una altra cosa. D'altra banda la gent s'enrajola el paladar, les coses entren per la vista i no pel sabor. Això va provocar la quasi desaparició de moltes varietats de plantes.

- Ara el moment és més optimista? 
- Hi ha gent que retorna al camp: uns hi tornen perquè els agrada, d'altres fan agroturismes. Hi ha un nou interès. Tenim possibilitats de tornar a cultivar les varietats tradicionals. Hi ha també el fenomen de la ‹‹nouvelle cuisine››, mestres de cuina com Benet Vicens del restaurant Béns d'Avall, que incorporen aquests productes.

- Com duis a terme la vostra tasca? 
- Ens duen una tomàtiga o un pebre i provam de treure'n la llavor, però ens trobam molta hibridació. Determinades varietats ja han passat per moltes transformacions. Feim un procés de selecció i caracterització. Quasi sempre arribam a recuperar la varietat i la conservam en forma de llavor o d'arbre. Podem oferir un intercanvi gratuït a qui vulgui col·laborar-hi. Donam llavors en préstec. Demanam que se'ns retorni la llavor i les dades del seu cultiu.

- Quins resultats heu obtingut en fruiters? 
- Ens hem centrat en varietats de cítrics. Tenim una col·lecció en la qual es veu l'evolució dels cítrics. Tenim 46 varietats de pomeres en fase de caracterització, 44 varietats de vinya -entre elles les 4 o 5 d'introduïdes per l'Arxiduc, tan o més importants que la malvasia-, 18 castes de pereres, 6 de cirerers, 20 de prunera, 7 d'albarcoquers... I ara entram en les 5 o 6 del melicotoner.

- I en hortalisses? 
- Feim feina amb les varietats més amenaçades: pebre d'esmorcar, de banya de cabra, pebre de matances, pebre del ciri, tomàtiga de ramell. Estudiam 18 tomàtigues diferents. Ens sentim satisfets de la feina feta. Si no féssim aquesta feina, es perdrien multitud de varietats vegetals.

A les marjades del Camp d'en Prohomn la llum del juny i la plenitud del jardí ofereixen un espectacle paradisíac. La flora silvestre i els cultius tradicionals de les Illes Balears són en camí d'estar ben protegits i conservats.

Mateu Morro