180.000 m2 de nou sòl urbà: la cirereta que «repartirà» el proper consistori

És la superfície equivalent a 10 camps de futbol i el Pla Territorial de Mallorca permet reconvertir-les en sòl urbà amb el que això significa baix el punt de vista immobiliari. El regidor d'Obres i Urbanisme, Gabriel Darder és taxatiu: «aquesta legislatura no hem afegit ni un mil·límetre quadrat de nou sòl urbà, digui el que digui l'oposició. Això és un tema que deixarem per a la propera legislatura si és que tornam a governar i puc assegurar que cercarem el consens». Mentrestant els moviments especulatius es fan notar encara que Darder afirma que «no hi ha tantes pressions com la gent diu perquè de totes formes el Pla Territorial limitarà molt aquest creixement pel que fa a nous edificis». En aquest sentit explica que «a les noves zones urbanes, que hauran d'estar sempre aferrades a sòl urbà existent, no es podran construir edificis de pisos sinó únicament habitatges aïllats ja que així ho marca el PT. Això assegura que en terrenys que actualment són rústics no es podran fer mai blocs de pisos maldament es passin a sòl urbà». Segons l'oposició, la recent modificació del PGOU via adaptació al Pla Territorial, es carrega el model d'Horts de Tarongers que el contemplava com a característica peculiar del sòl rústic habitat a la Vall. Darder també ho nega: «al contrari; l'impuls dels nuclis rurals deixa gran part de la zona d'horts com a sòl rústic comú i això vol dir que la seva protecció urbanística augmenta ja que ara passa a un règim de protecció general com el que regeix per aquest sòl a la resta de l'illa: dues quarterades per fer un habitatge». No sembla que ho vegin així alguns «observadors» que adquireixen a tota màquina sòl rústic proper al sòl urbà actual, segurament amb la perspectiva de veure requalificats aquests terrenys en un futur proper. Darder assegura que «molts que pretenen cobrar un dineral per horts han de tornar enrere quan les constructores els diuen que la seva futura edificabilitat no permet pagar aquests preus».