Som a Primera!

Ni el millor guionista de cinema d'intriga ho hagués previst més emocionant. Un partit on primer anà comandant el Don Piso, amb una tímida reacció sollerica després del descans, per arribar al tram final de l'enfrontament amb un triple magistral de la capitana Maria Moreno quan mancaven menys de 20 segons, uns segons inacabables que deixaren un empat a 61. No apte per a cardíacs! El Joventut Mariana començà bastant bé en atac. Uns primers instants d'intercanvi de cistelles donaren pas a la primera fuita catalana, 13-8 i després 17-10. Tot i aquesta diferència, el conjunt de Méndez aconseguia tancar el quart a només 4 per sota. El segon parcial fou més igualat, malgrat que el Don Piso, després d'encaixar un triple de Freitas, n'enxufà dos de seguits que les col·locava a vuit punts, 29-21. Un final de temps més encertat de les solleriques les va permetre deixar les coses al descans tal com les havien trobades iniciat al quart, és a dir, a quatre punts, 37-33. Havien fet el mateix que les rivals, però les sensacions no eren gaire bones, no jugaven com ho solien fer sempre. El tercer quart s'iniciava amb males notícies per les nines de Méndez, que veien com es tornaven a posar lluny de les rivals (42-33). Un intercanvi de cistelles donaren certa estabilitat a la moral mallorquina i, malgrat desgastar en excés Morillo i Ocete, ambdues acabaren assegudes amb 4 faltes, al menys aconseguiren que les aigües tornassin al seu lloc i que el lluminós marcàs un esperançador 49-48 per afrontar el quart període. I s'iniciava molt bé, amb una primera cistella de Morillo que posava l'equip per davant, però al minut acabà eliminada amb 5 faltes. L'equip seguí al davant fins que als darrers instants amb el 57-58, un parcial de 4-0 posava un 61-58 inquietant. I aparegué «Santa Maria Moreno», anotant un triple a 19 segons pel final miraculós. L'equip decidí defensar sense fer faltes i ho aconseguí, l'empat a 61 fou una gesta i a la pròrroga... I allà, tot el talent que no havien mostrat durant l'encontre explotà. La condició física, la fe i la ràbia feren un «coctail» demolidor pel Don Piso. Les catalanes començaren amb cistella, però les solleriques li marcaren un 4-15 que ho diu tot. Aquest equip s'aferra a la pista com ningú i ho demostraren.