Tren de l'art renova la sala Miró

Les instal·lacions de la fundació Tren de l'Art a l'estació de Sóller varen ser el passat dia 9 l'escenari de la inauguració de la renovació de la sala Miró, on durant aquests tres darrers anys ha estat exposada obra gràfica cedida per la família del genial artista. L'acte comptà amb una nodrida representació del món de l'art i la cultura, ja que hi va haver un tren especial que vengué de Palma per aquesta inauguració. El president de la fundació Tren de l'Art, Pere A. Serra, donà la benvinguda a tots, així com també el president del Ferrocarril, Oscar Mayol. Ambdós agraïren un cop més a la família Miró, representada per un dels nets de l'artista, Joan Punyet Miró, aquesta nova col·laboració amb el Tren de l'Art. També hi eren presents membres de la fundació Tren de l'Art i del consell d'administració del Tren, com Vicenç Sastre i Amador Pastor. L'Ajuntament va estar representat pel batle i regidor de Cultura, Guillem Bernat i pels regidors Miquel Gual i Josep LL. Colom. Entre els molts altres convidats hi havia també l'escriptora Maria de la Pau Janer. Per part del grup Serra hi assistí Margalida Magraner, Carme Serra i Jesús Boyero. La nova exposició està formada per tres sèries de gravats del genial artista. La primera de les sèries és «Càntic al sol» (1975) mitjançant el qual Miró intentà donar resposta plàstica a una pregunta del crític d'art George Rallard, el qual li preguntà si pensava que la seva obra era surrealista. L'artista respongué que a la seva obra estaven representats la terra, el sol i la lluna i fins i tot l'univers. Així ho plasmà en homenatge a Sant Francesc d'Asís. La segona de les sèries es va anomenar «Archipel Sauvage» (1970). Està formada per sis gravats d'execució molt complexa i que no tenen relació directa ni amb Mallorca ni amb cap altre illa o arxipèlag concret. Es tracta altre cop d'un univers mironià amb personatges més aquàtics que còsmics. Finalment la tercera de les sèries és la que du per títol «Les gens de la mer» (1981). Aquesta sèrie està formada per 13 personatges representats com a retrats de fusió animal i humana. En aquesta època l'artista es va posar malalt i va encarregar, com havia fet altres vegades, posar els títols de l'obra gràfica al seu amic i poeta Jacques Dupin.