L’ajuntament de Sóller serà un dels primers de Mallorca que elaborarà un catàleg dels vestigis de la guerra civil i de la dictadura franquista que encara existeixin al terme de Sóller i que siguin susceptibles de ser conservats o, en e seu cas, eliminats.
Es tracta de la primera passa que dóna l’Ajuntament, igual que ja ho han fet altres municipis, com Manacor i Palma, arran de l’entrada e vigor de la Llei de la Memòria Històrica d’Espanya aprovada pel Congrés dels Diputats l’octubre de l’any 2007 i en la qual es reconeixen i amplien els drets i s’estableixen mesures a favor de les persones que varen patir persecució o violència durant la guerra o la dictadura.
Cal recordar que mitjançant aquesta Llei es declaren il·legítims els judicis sumaris de l’època franquista a la vegada que s’estableixen ajuts als represaliats com pensions i compensacions fiscals.
Un dels aspectes polèmics de la Llei, sobre el qual segurament s’incidirà en la seva aplicació a Sóller, és que aquesta estableix que els símbols franquistes -com escuts, insígnies, plaques i altres objectes i mencions commemoratives d’exaltació personal o col·lectiva de l’alçament militar- hauran de ser retirats dels edificis i espais públics, exceptuant en els casos en que hi hagi raons artístiques, arquitectòniques o artístico-religioses que aconsellin no fer-ho.
L’equip de Govern durà a Ple la propera setmana l’inici d’aquest expedient, incoat d’ofici pel batle i la seva aprovació durà aparellat el nomenament d’un expert de perfil tècnic que instrueixi la documentació i aporti la informació necessària.
S’ha de dir que segons els experts consultats el cas de la repressió franquista a Sóller no és comparable al d’alguns municipis de l’illa on si que hi hagué una cruenta activitats per part del bàndol franquista. Tot i això més d’un centenar de sollerics foren represaliats i també hi hagué condemnes de mort, execucions i fins i tot algun assassinat il·legal.
En altres municipis de l’illa el procés s’ha dut a terme sense gran polèmica. Per exemple a Manacor (governat pel Partit Popular), on hi va haver una gran repressió, el ple de l’Ajuntament va aprovar per unanimitat declarar «el caràcter radicalment injust de totes les condemnes, sancions i qualsevol forma de violència personal produïdes per raons polítiques, ideològiques o de creença religiosa durant la Guerra Civil i la dictadura».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Setmanari Sóller.
Tot això no té sentit. La Guerra Civil va acabar l'any 1939, i ja és matèria d'estudi pels llibres de text, talment com les guerres napoleòniques o les Germanies. Ja ningú s'ofèn per veure un momument que no té càrrega ideològica, només testimoni d'una època passada, que fou lamentable als ulls d'avui, però que al seu moment fou inevitable per culpa d'un radicalisme i fanatisme que engendraren odi a la societat civil i passà el que passà. La Llei de Memòria Històrica està parida pels partits d'esquerra que avui governen per satisfer els fantasmes del passat, i el poble el que vol són propostes de futur. Els espanyols férem una transició modèlica, i per culpa de "quatre il.luminats" s'està sembrant semença de discòrdia. I si no, al temps.
L' any 1976 i talvolta el 1979 recent aprovada la Constitució del 78 i celebrades les primeres eleccions municipals lliures aquestes investigacions tenien rao de ser. Jo mateix les he defensades moltes vegades. S'han de contar les coses tal com són i s'han de respectar tots els punts de vista. Voler-les ignorar o desconeixer no condueix a res. Ara crec que feim tard i enlloc de retre justicia a tants i tantees que durant la guerra civil foren victimes d'injusticia manifesta; el que feim no és altra cosa que cometre l'injusticia d'un revanxisme buet i tardà.
Es molt important no amagar res a la història, s'han de coneixer els fets, però el que no em sembla bé es que es vulguin borrar els records que no ens convenguin o no ens semblin, jutjats desde el punt de vista comtenporani, adequats, sobre tot quant es presenten en manifestacions arquitectòniques, estatues o plaques. No quedaria al món cap vestigi dels reis absolutistes, ni castells ni monuments representatius de victòries sobre altres països o comunitats religioses, ni tendriem l'oportinitat de gaudir de les piràmides Egipcis ni...,