L'Ajuntament de Sóller va ser pioner a Mallorca en normalització lingüística. L'any 1985 es va llegir la primera acta en català a l'Ajuntament i poc menys de 10 anys després tots els negociats ja funcionaven exclusivament en la llengua de les Illes Balears i tot el funcionariat estava absolutament normalitzat, ja fos perquè, voluntàriament, havia completat la seva formació o perquè s'hi havia incorporat després de que el català, llengua pròpia de les Balears, fora requisit indispensable per accedir a l'administració pública, municipal i autonòmica.
Ara, el Govern Balear presidit per José Ramón Bauzá i amb majoria absoluta del Partit Popular es vol carregar aquests 27 anys de normalització lingüística amb l'aprovació d'una nova Llei de Funció Pública que, no tant sols elimina el requisit de que els servidors públics de la Comunitat Autònoma tenguin la obligació de conèixer la llengua dels mallorquins, sinó que devalua a les totes l'esperit i els continguts de la Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears aprovada l'any 1986. Quan s'aprovà, l'Ajuntament de Sóller ja feia un any que funcionava en mallorquí.
Rebuig
La mesura del Govern ha estat molt mal rebuda per un ampli sector de la població per considerar-la un «menyspreu a la llengua pròpia de les Balears». Però, al contrari del que ha passat a altres ajuntaments governats pel PP, inclòs alguns que tenen majoria absoluta «popular», l'equip de Govern de Sóller (PP) no ha considerat la possibilitat de presentar cap al·legació a aquesta polèmic avantprojecte de Llei que el Govern Bauzà ha posat en marxa per contentar els sectors minoritaris més espanyolistes. El mateix batle, Carlos Simarro, ha descartat públicament cap contestació municipal a aquesta mesura que deixa en paper mullat la normativa municipal vigent a Sóller des de fa quasi tres dècades.
366 al·legacions
Qui sí que hi ha respost de forma massiva és la societat civil sollerica que en només dos dies, i a iniciativa de l'Obra Cultural Balear, ha reunit ni més ni manco que 366 al·legacions contra aquesta mesura i les ha presentades en temps i forma.
Particulars, associacions locals i veïnals s'han sumat a aquesta, per força, improvisada campanya contra un nou atac contra la nostra llengua, que prové, precisament, d'un Govern que té l'obligació de protegir-la de forma especial i de garantir-ne el seu ús a l'administració com a llengua pròpia i co-oficial.
Aquesta setmana, les xarxes socials han bullit d'activitat a Sóller per intentar recollir el màxim nombre d'al·legacions ja que avui, dia inhàbil, acabava el termini per a la seva presentació.
Així, es pot dir que Sóller -tret dels seus governants municipals- ha respost a la provocació d'una mesura que, segons afirmen, va en detriment dels drets dels catalanoparlants per molt que el Govern s'hagi esforçat en dir que aquests drets queden «garantits». Les al·legacions recollides a Sóller se sumen als altres milers reunides en pocs dies arreu de Balears.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Setmanari Sóller.
De momento no hay comentarios.