«Conèixer el passat és entendre el present»

- Per què vareu decidir presentar-te a la beca talaiòtica?
- Principalment per la relació que tenia amb els meus estudis i amb l’arqueologia. Durant la quarantena vaig veure un anunci per Instagram de la beca talaiòtica i em va interessar. Per l’estiu vaig anar a fer excavacions a Menorca i va resultar que els membres de l’excavació eren els mateixos de la beca. A això es va sumar que m’agrada molt xerrar en públic. Agraesc molt el suport que m’ha donat el poble de Sóller.

- Trobau que aquests projectes s’haurien de fomentar més?
- Sí, hi ha ajudes, com les beques mateixes, els Erasmus i també hi ha molts de projectes arqueològics. Però és vera que a les Illes Balears en general hi ha molt de patrimoni descobert i per descobrir i aquestes ajuden no basten.

- En què consisteix la vostra performance?
- Jo representava una dona talaiòtica, però a la vegada volia ficar-me dins el mite grec de Cassandra. Així era una dona que preveia la conquesta romana, però estava maleïda i ningú creia el que jo deia. Durant la narració anava donant pinzellades de com era la vida talaiòtica i fins i tot en un moment em convertia en la padrina de Cassandra per mostrar la vida d’una època anterior. Vaig començar la performance durant la posta de sol i vaig acabar-la de nit. Vaig concloure amb el cant de la Sibil·la per relacionar la figura amb una pitonissa i amb un poema, que representava l’arribada dels romans al poble talaiòtic. Així també volia mostrar com acabava una època i en començava una d’esplendor.