«El sector encara no està preparat per a la digitalització»

-Quan va decidir dedicar-se al camp?
-Em ve de família, qui sempre han estat vinculats a la terra i ja de petit anava amb el meu padrí per l’hort i l’olivar.

-Ens pot explicar per què anau a la vaga?
-Hi ha diferents punts, però un dels principals a les Balears és que el sector encara no està preparat per a la digitalització, una problemàtica que afecta la feina. Un altre va lligat a la rendibilitat agrària, que s’ha agreujat des de la Covid. És a dir, els costos han augmentat molt per noltros mentre que el guany per al pagès és insignificant. I la burocràcia, que és molt lenta i voluminosa. Ara mateix, per exemple, es va aprovar una ajuda de l’any 2021. Així és impossible tirar endavant una explotació i impedeix que els joves vulguin entrar dins el sector.

-Què reivindicau?
-Una de les reivindicacions més necessàries que exigim és que se’ns reconegui la insularitat igual que a les Illes Gregues. També, que els productes que vénen de països tercers compleixin les mateixes restriccions que noltros. A més, que s’apliqui la llei del 5% que potencia la compra de producte local a l’hostaleria.

-I com afecten aquests canvis al pagès?
-Es tracta d’un canvi de paradigma dins un sector que està envellit. El pagès professional és gent no adaptada a la tecnologia i els canvis que ens demanen van en aquest sentit. La gestió que fins ara era un fet molt familiar i amb una pràctica que comporta sembrar; comprar abono; recollir i vendre, es converteix a tenir un control més exhaustiu de tot. Ara és obligatori donar el teu nom, que va vinculat a la teva explotació per saber què has comprat i què n’has fet amb el producte en la superfície que tens declarada. Si no quadra, s’ha de justificar.

-I més concretament a Sóller?
-Aquí vivim del romanticisme cap als nostres horts i no s’ha tengut mai en compte la jornada que fa un dins ca seva. Si s’hagués de mirar no és rendible. Així i tot, s’ha d’especificar que la normativa afectarà els professionals amb una explotació superior a 5 hectàrees. Per tant, al setembre no afecta la majoria de parcel·les de Sóller. I el 2025 s’aplicarà la segona fase i aquí sí que hi entren més explotacions.

-Hi ha algun pagès de Sóller adaptat ja a les noves tecnologies?
-I tant. Devem ser entre 10 i 12 pagesos. En aquest sentit, s’ha de destacar la feina de la Cooperativa que ha premiat la feina de tota aquesta gent que s’ha preocupat per avançar i aplicar les noves tecnologies a les seves explotacions. Però encara som pocs.

-Com ajuda això al pagès?
-Només per posar un exemple, he canviat el sistema de reg per millorar i ser més eficients a l’hort i olivar a través d’uns microaspersors i hem reduït el consum d’aigua al 25%. De totes maneres, sé que això no està a l’abast de tothom. Aposta demanam més temps a les institucions per adaptar-nos.

-De moment no hem entrat en situació de sequera, però com es pot fer front des de la pagesia?
-Sobretot implica resoldre el problema de la depuració terciària, perquè és essencial. Si l’agricultura pot aprofitar aquesta aigua regenerada, gran part de la que destinam a regar es pot utilitzar per al consum humà. I, per descomptat, fer molta feina amb per eliminar les pèrdues, un treball que a Sóller s’està aconseguint. Quant a l’agricultura, també implantar altres sistemes de monitoratge de l’aigua, com el que he explicat abans.

-Creu que la gent és conscient que el camp està morint?
-És tan gradual que va a poc a poc, i no hi acabam de posar fil a l’agulla. Per exemple, no miram l’etiqueta per saber d’on venen els productes i si arribam al punt que s’ha d’importar tot, quin sentit tendrà l’agricultura aquí? No tendrà sentit i després, què tendrem com a apaisatge si aquest està conservat pels pagesos? Estam predestinats a arribar a un acord entre societat i normativa, si no desapareixerà.

-Quines mesures es poden aplicar per ser més competitius a Sóller?
-Principalment ens hem de saber situar dins el mercat amb productes de temporada i adaptar-nos. Després, ser diferents dels altres en qualitat. Hem de voler ser especials i deixar all pagès tenir una activitat complementària. Per exemple, aquí tenim les visites guiades a la tafona i amb això ens defensam. Amb la taronja, anam directes al client que vol pagar el producte a un preu raonable. En aquest sentit, vull dir que l’hoteler local s’ha començat a conscienciar.

-Quin és el seu dia a dia?
-M’aixec a les 6 del matí. Organitzo la feina del tall i ens repartim a l’hort o olivar, segons la temporada. Després faig moltes hores d’oficina, sigui per gestionar encàrrecs de clients; de les feines del camp o dur al dia els llibres de registre.