«No hi ha relleu en el món de la fusteria»

-A què us heu dedicat durant tota la vostra vida?
-De petit vaig estudiar dibuix tècnic, m’agradava molt analitzar plànols. Quan havia de començar a fer feina en una oficina de topografia de Palma, finalment l’oportunitat es va complicar, i alhora em sorgí feina en un antiquari molt conegut a Sóller, el de Toni Gall, amb qui vaig estar uns sis anys, i del qual vaig aprendre moltíssim. Ens encarregàvem de restaurar mobles, aquell va ser el meu primer ofici. Els meus pares eren emigrants, vivien a Caracas. Tot i que jo vaig néixer a Sóller, vaig viure a Caracas fins que vaig tenir dotze anys, moment en què ja em vaig instal·lar aquí. I clar, quan vaig venir aquí em cridaven molt l’atenció totes les antiguitats, veia cases i mobles antics que a Caracas no hi havia. Sobre altres oficis, vaig fer feina a la Impremta Marquès; de fet, vaig ser el darrer que va fer funcionar les seves màquines. Després la impremta va tancar i em vaig muntar un taller de restauració als Estiradors, alhora que impartia classes a Palma de restauració i història del moble. I més endavant he fet feina a Deixalles i a Mobles Castanyer, com és sabut.

-Quants anys heu exercit com a fuster? Com va ser l’inici?
-La veritat és que primer vaig començar sent restaurador, que no és el mateix que fuster. Com ja he dit, m’apassionaven les antiguitats, i gaudia arreglant-les. Primer vaig estar a Deixalles restaurant mobles, era un projecte molt guapo. Després, el rumb de la Fundació va variar i vaig canviar de feina, anant a Mobles Castanyer. A Deixalles vaig estar 14 anys, i a Mobles Castanyer n’he estat 16, fins ara que m’he jubilat. L’inici a Mobles Castanyer va ser complicat, perquè jo no havia fet mai de fuster, no havia emprat les grans màquines, però ràpidament em vaig adaptar, gràcies sobretot als meus companys, i he gaudit molt de la feina aquests anys. A més, a Mobles Castanyer també he tengut el meu espai per a la restauració i la tapisseria, entre altres.

-Com ha evolucionat l’ofici de fuster? Pensau que va minvant amb els anys? I per què?
-En les petites empreses, com és el cas de Sóller, crec que està evolucionant la feina cap a malament, per dir-ho d’alguna manera. El panorama és molt lleig. La majoria dels fusters del municipi són majors, i hi ha pocs joves que s’hi dediquin. No hi ha relleu, i per això tots els fusters locals coincidim en el fet que això s’acabarà. Les que sobreviuran seran les grans fusteries, molt mecanitzades. Per exemple, tu veus els electricistes de la Vall, i n’hi ha molts de joves, i la majoria d’ells qualificats. Això assegura un futur del sector a Sóller, fet que no succeeix amb els fusters. Al final sols quedaran quatre romàntics que decideixin tenir el seu taller pel mateix gaudi.

-Quines són les tasques més comunes d’un fuster?
-Un fuster fa fusteria d’obra, que és tot l’apartat de les finestres, portes, bigues, etc. I també fa mobles a mesura. Aquesta segona feina també està anant a menys durant els darrers anys, un altre factor que complica el futur de l’ofici. Avui dia la majoria de gent que necessita una estanteria se’n va a Ikea i així es gasta menys doblers i no ha d’esperar al fet que li facin. La part bona del turisme que tenim aquí és que la gent que pot intenta consumir productes fets aquí.

-Pensau que està valorada com cal aquesta feina?
-No, gens. Per a mi cap feina està valorada com cal, però molt menys la de fuster. En un mecànic te cobren 40 euros per una hora de feina, per dir-ho d’alguna manera. Si els fusters cobréssim això la gent ens remugaria tot el dia. És una llàstima, perquè la de fuster és una feina complicada i per a la que s’ha d’estar ben preparat i tenir experiència, estam en contacte amb maquinària molt perillosa, i tot això s’hauria de tenir més en compte.

-A part, sou també un amant de la música? Quan començàreu?
-I tant. El meu pare sempre escoltava música de grans orquestres i bandes sonores, i jo ho escoltava amb ell i m’agradava, allà li vaig agafar el gust. Quan encara vivia a Caracas, vaig començar a tocar la mandolina, però poc després vaig venir cap aquí, i Sóller estava desert musicalment parlant, i vaig quedar una mica estancat. Després vaig poder començar amb la bandúrria en la música popular i, finalment, vaig aprendre també a tocar el violí i la viola gràcies a Xavier Carbonell, fet que em semblava impensable al principi.

-Quina ha estat la vostra trajectòria musical? Amb quines agrupacions i músics heu tocat?
-Doncs he estat amb Aires i l’Estol. També vaig cantar amb l’antiga coral de Sóller i amb Quinta Justa. Jo sempre havia estat un enamorat de la música clàssica, i fa uns vint anys vaig començar a formar part d’una orquestra barroca, amb la qual hem duit a terme infinitat de concerts durant aquests anys.

-A què dedicareu el vostre temps? Voleu fer agraïments?
-Me’n cuidaré de la nostra finca i estudiaré música. Vull agrair a tota la gent que ha format part d’aquest camí, el qual seria molt buit sense tots ells.