Què hi ha algú? Al pas que anam això serà el que caldrà dir tot just entrar en alguna seu del PP. Cauen un rere l’altre, com a mosques, i de seguir l’actual ritme s’haurà de bastir una gàbia nova per encabir tanta gent "popular". Fins fa poc la Fiscalia Anticorrupció de Balears i els jutges es conformaven amb investigar, obrir diligències per irregularitats i detenir els responsables "peperos" d’un en un. Però ara sembla que volen estalviar carreretes a la policia i omplir les furgonetes. Fer viatges complets surt més barat, és clar. Tots els billets venuts. A més a més, els detinguts, juntets i amb el carnet del partit entre les barres, es troben com en família. Així ha succeït amb els antics responsbles del consorci Turisme Jove. Pasta gansa la que "presumptament" arreplegaven aquesta colla de "presumptes" bergants. Aquests al·lots ho havien captat: el turisme és la gallina dels ous d’or de les Illes. Per això el consorci havia esdebingut un galliner. Estam parlant de cents de mils d’euros. Això sí, l’exconsellera de Presidència, Rosa Puig, no en sabia res de res perquè, per molta pudor que li arribàs als nassos, la merda i les latrines no eren cosa d’una nina tan ben posada com ella. Com la batlessa de Palma, madò Catalina Cirer, que mai de la vida hagués sospitat que un jove tan agradós i bon cristià com en Rodrigo de Santos fos un pispa, amèn d’un pervertit sexual adicte a tota mena d’estupefaents. I talment com el D.J. Matas i el seu home bo, mestre Rodri, que jamai haurien dit que un tal Hidalgo, batle d’Andratx per més senyes, fos un xoriç urbanístic.
Diuen, fins i tot, que amb els casos del CEDEIB, de s’Institut i del Palma Arena la policia podria tenir problemes per transportar tant de personal. A tall de suggeriment, i ja que el nostre Ramón Socias és el responsable de les forces d’ordre a les Balears, li proposaria llogar la flota de can Repic i, si no n’hi ha a bastament, la de can Comas. Ho dic perquè em preocupa la comoditat dels passatgers i que la mercaderia no arribi colpejada amb les estretors. Per cert: el brou del Palma Arena, amèn de desviacions presupostàries (resulta tres vegades més car que el projecte inicialmen aprovat) i de pistes annexes inexistents, té un altre vessant: el dèficit milionari de l’envit de superfícies entre Rafel Nadal i Roger Federer. I que Déu m’alliberi de tenir cap mal pensament sobre l’honorabilitat del tennista suïs.
Això sí, als esportistes se’ls ha de donar menjar a part. Jo pensava xiular a n’en Xavi –davant el televisor, és clar- el primer pic que el veiés jugant amb el Barça (per allò del "Viva España!", ja sabeu). Però m’he refet.. Aquest noi és un còmic de primera, millor que en Xesc Fortesa. Tot era broma. Quan a l’entrenament els seus companys d’equip li demanaren que ho repetís, ho va fer amb tanta gràcia que no podia parar mentre els altres es pixaven de riure. Tot un orgull pel catalanisme. Un patriota, sí senyor L’autèntic Xavi fa befa del "Viva España!". Quin exemple! Ja estic pensant en comprar-me la seva samarreta. Si jo fos espanyol –que no ho sóc, ni faig comptes de ser-ho- estaria ben emprenyat amb ell i –fora son!- el seguiria amb xiulets per tots els camps de la "lengua común".
Un altre patriota de bon de veres és el nedador veneçolà Albert Subirats Altès. El vaig veure competint a les olimpíades de Pequín i em picà la curiositat. És fill de catalans i medalla de bronze en cent metres papallona als campionats mundials del 2007. Menja butifarra, balla sardana, llegeix a Espriu, escolta a Llach i és del Barça. Un català de cap a peus. He llegit que la presentadora de TVE el presentà com "Alberto Subirats, nadador español que compite con Venezuela". I uns ous de mona! Ai!, quin mal deu fer que el millor nedador "español", no sigui espanyol i que per més collons representi la Veneçuela de Chaves-"Por què no te callas!". Jo ho tenc clar: si el 2028 encara no hi ha selecció catalana de futbol, voldria que Alemanya guanyàs la final de la copa d’Europa a Espanya per 3-0. Amb el meu major de porter (que ja el tenc encaminat) i el menut de davanter centre. Sobra dir qui hauria sembrat els tres melons dins la porteria espanyola.
El meu cap, el professor Til Stegmann, ha participat a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent. Pareix que la seva intervenció no ha agradat als de la "lengua común". Stegmann és un home d’idees clares que sap com expressar correctament els seus pensaments. Defensa el plurilingüisme i entén la presència del castellà als territoris de parla catalana com una interferència que limita l’aprenentatge d’altres idiomes, tan o més importants en el context europeu i mundial. En el present "l’espanyol baixa en interès i puja l’interès en el plurilingüisme per assegurar el futur dels catalans".
L’Institut d’Estudis Catalans ha entrat al selecte club d’institucions seleccionades per "Google-llibres". Aviat hi podrem trobar i baixar-nos les publicacions de l’IEC. Un èxit per a la nostra cultura. Idò!
Joan Castanyer
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Setmanari Sóller.
De momento no hay comentarios.