Lothar-Günther

«La rutina del submarí ha deixat de fer osca. Tot marxa altre cop normalment; ja ni tan sols trobam en els passadissos l’amuntegament d’objectes que han caigut com a conseqüencia de les sacsejades (sota càrregues de profunditat) que calia esquivar. Tanmateix em trob com si entre la realitat i jo hi hagués un vel, encara que molt finet, com una epidermis, una membrana. Existesc, però en un lleuger trànsit. Ha desaparegut, dintre meu, aquesta consternació, aquest sentiment de trobar-me fora de lloc, que en un principi em provocava el món tècnic; ara ho tenc un poc més ordenat dins del meu cap, ho conec millor. Així i tot hi ha moltes coses que només puc acceptar com sorprenents, i encara, inexplicables. M’ho fa veure l’oficial enginyer. A qui encara no he observat és el segon enginyer. Sembla un producte de l’educació del Führer: unilateral, sense fantasia ni altre objectiu que servir a la causa.» Es un paràgraf de la novel.la Das Boot (El submarí) de l’escriptor que encapçala el nostre col.loqui. Conta la vida, durant la Segona Guerra Mundial, dins un submergible de l’Eix. Una nau alemanya que surt de la base francesa de La Rochelle, a la França ocupada, i que lluita no només contra l’enemic, sino que la seva tripulació ha de patir les tempestes i una vida a bord de gran duresa. Són mariners que esperen la mort per asfixia o ofegament o que han d’esquivar les incursions aèries…
-Així era la cosa. I Sóller va conèixer, pocs anys abans, durant la guerra civil espanyola, això dels submarins. Conta l’historiador Alcofar Nassaes: «Mentrestant, s’anava acondicionant una base per a submarins a Sóller, on es varen construir obradors, magatzems de torpedes, instal.lacions per a llur regulació, un petit moll d’atracament, i s’incautaren d’un hotel per a l’allotjament dels submarinistes. La Marina franquista disposava de molt poc material per als submarins, ja que la quasi totalitat d’aquest es trobava a Cartagena, on estava la base de la Marina republicana i l’Escola de submarinistes. Per això, per a la instal.lació d’aquesta base a Sóller es varen haver d’improvisar o importar-se els seus elements fonamentals. Itàlia va subministrar la major part dels materials, especialment, lubrificants, compressors d’aire, instruments per a la regulació i entreteniment dels torpedes, vint-i-quatre torpedes i alguns canons antiaèris amb les seves municions…»