Ara (toca en) Malikian

Destaca, i està fent molta feina, en el món de la divulgació musical, per totes les edats i principalment pels infants (que falta ens fa, si us he de ser molt sincer), a través de gravacions discogràfiques, fent teatre humorístic-músical (grup PaGaGnini) i també fent televisió (’El Club del Pizzicato’ després anomenat ‘Pizzicato’), aquests fa pocs anys.
Malikian ha gravat molta música de fusió amb altres estils, sobretot el flamenc, tango, jazz, música àrab; destacant les gravacions amb el guitarrista argentí/espanyol Fernando Egozcue i el pianista gadità Manuel Carrasco. Tal vegada és més conegut en aquest àmbit.
És un important intèrpret del principals concerts clàssics per a violí i orquestra, de fet en una antiga entrevista de l’any 2003, comentava que tenia 80 i pico concerts per a violí en el seu repertori, degut a una molt bona memòria i facilitat d’aprenentatge (feia l’aclaració de què no volia dir que un concert el tingués a punt per tocar-lo ja, però sí en un parell de setmanes).

Ha ajudat a recuperar obres espanyoles per a violí i orquestra, del segle XIX (en Espanya destacava la música lírica i de saló però àrida en música concertant i simfònica): concretament el concerts de Tomás Bretón (autor musical de La Verbena de la Paloma) i de Jesús de Monasterio (el major representant de l’escola violinística del país junt amb Sarasate).

Està compromés amb la divulgació de la música contemporànea a través del seu grup Non Profit Music Chamber Orchestra.

Ha participat a algunes bandes sonores de películes, com per exemple Hable con Ella d’Almodovar i també ha col.laborat amb grups de rock de la talla de Extremoduro.
Realment el seu currículum, la seva energía i la seva capacitat de treball són impresionants.

Ara Malikian nasqué a Beirut, al Líban, l’any 1968, i la seva família és armènia. El seu pare era violinista folklòric. S’estimava més anar a jugar que estudiar música (no fóu el típic nin prodigi). Debutà als 12 anys i dos anys més tard, a un recital seu, li oferiren una beca per anar a Hannover.

L’ambient al seu país era bèlic, i per això, aprofitant l’oportunitat d’estudiar a fora i amb l’aprobació del seus pares, decidí partir.
Patí molt pel tema idiomàtic, tenia 15 anys i era el més jove de l’Escola Superior de Música i Teatre de Hannover; més endavant pegà el bot a Londres.
Guanyà prestigiosos concursos violinístics, com el Felix Mendelssohn de Berlín (1987), i el Pablo Sarasate de Pamplona (1995). A partir d’aquest darrer, conectà molt bé amb el nostre país, i decidí quedar-se a viure. Va ser el primer violí (concertino) de l’Orquesta Simfònica de Madrid alguns anys. Decidí arrelar, formar una família i nacionalizat-se espanyol.

Us donaré algunes recomanacions discogràfiques:
Existeix un cofre del segell Warner a on hi ha quasi totes del gravacions clàssiques que ha fet. Hi trobareu els 24 Capriccio de Paganini (autèntiques obres revolucionàries del món del violí i què merèixen un article apart), les 6 Sonates d’Ysaye (dedicada cada una a un gran violinista de l’època), i les ineludibles ‘Sonatas i Partitas’ de Bach. Tot així autèntica música pura per a violí sol. També, i no menys important, hi trobam música amb acompanyament de piano, del gran compositor (bastant oblidat) Pablo de Sarasate, el ‘Paganini espanyol’.
La referència del cofre, de 7 cd, es Wea/Warner 5046701442. També es troben per separat.

Si parlam d’altres músiques i fusions vàries, aquí la discografia és nombrosa: ‘Symphonic At Las Ventas (live)’, ‘De la Felicidad’, ‘Manantial’, ‘Lejos’, el molt didàctic ‘Pizzicato’, etc, etc.
Cercau al Youtube, el programa de divulgació juvenil ‘Pizzicato’ i l’humorístic PaGaGnini, valen molt la pena, així com molts de directes d’ell.

P.S. Espero que Netflix, Amazon Prime o algun altre s’animin a posar el documental (premi Goya 2019) titulat Ara Malikian, una vida entre las cuerdas. Actualment, pocs han fet tant per la difusió de la música i donar a conèixer el violí en tants d’àmbits i estils!