Han passat alguns anys des de que a les pàgines d'aquest setmanari, a diferents articles, comentàvem la situació en que es trobava un dels darrers veleres de Sóller, el Miquel Caldentey, després d'haver passat cinc anys ens arriben bones notícies, de que ha estat retirat de les aigües del port, de Canet, per procedir a la seva restauració, el que ens congratula pensar que aquest històric veler no passarà a engreixar la llarga llista dels desapareguts en el segle XIX i XX. Els cas és que el Miquel Caldentey, fou rebutjat pels tècnics de les nostres illes, avaluant la impossibilitat de la seva recuperació, el que no va succeir amb els francesos, aprofitant l'oportunitat que se'ls presentava en recuperar el pailebot, projecte del qual fou posat en mans de Louis Nivet, Tinent Batle de l'Ajuntament de port Vendres, juntament amb l'executor de la restauració el mestre d'Axia Yaan Pajot, que conta amb la col·laboració d'un taller d'inserció laboral per joves amb problemes socials, i prenent part del mateix,el Syndicat Mixte per a la restauració del Miquel Caldentey.
Una mica d' història.
A l'any 1913, el comerciant de Cap de Pera Miquel Caldentey Guinart. Va encarregar als acreditats drassanes Llompart, de la ciutat de Palma, un pailebot que ostentaria el mateix nom del seu propietari i el 16 d'agost de 1916 i tres anys més tard va tocar les aigües de les Balears, l'acte de la seva benedicció fou duit a terme per Juan el Rdo. José Miralles Sbert, actuant de padrins Juan Caldentey i la Srta. Bienvenida Moll i l'assistència del comandant de marina D. Martin Costa i Llobera, la portada del Miquel C. Eren les següents: eslora 29 metres entre línies, la màniga 7,60 metres, i 2,30 de puntal, i arboradura de dos màstics i 123 tones i un motor de 40 hp. Com el pailebot Roberto i Nuevo Corazón que foren els primers en llevar motor auxiliar, en certa ocasió el pailebot Roberto amb vent favorable i navegació de vapor, va agafar al vapor el Gallo, en la seva travessia del port de Sóller a Barcelona.
El Caldentey fou un dels darrers construïts en la nostra illa, essent destinat al transport dels productes de Sóller, als ports de Barcelona, valència, Alicant, Cette, Marsella, Palamos i altres molts.
A l'abril de l'any 1973, després de cinquanta set anys de navegació abandona el transport de cabotatge i es venut a D. Roberto Bataille, destinant-lo a finals de 1975, al xàrter nàutic rebatejat amb el nom de “Levantina” novament és venut essent adquirit per l'Ajuntament de Canet de Rosselló, que li dona el n om de “Principat de Catalunya” de nou és venut passant anys més tard al Club Nàutic de Canet que l'amarra al port, essent destinat a sala menjador i reunions cosa la qual no tenia res a veure en la dilatada història de navegant, a l' any 1994 al 2001 a causa d'uns temporals i sofrint uns considerables desperfectes i semi enfonsat fou abandonat a la seva sort, perdent la seva arboradura part de la coberta i amures, l'interès despertat en el 2008, han fet que persones i entitats estiguin interessades en la recuperació d'aquest Pailebot i altres, que tingueren un paper tan important en la història marítima de Sóller i les nostres illes.
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Setmanari Sóller.
Hola. Em sap greu que desaprofiteu la oportunitat, i l'article que publicau sobre el Miquel Caldentey sigui massa magre, per no dir que algunes dades que hi mencionau són inexactes. La redacció també deixa bastant que desitjar. Us recoman una visita a http://miquelcaldentey.balearweb.net tot i que, llegint el vostre article, em sembla que el gruix de la informació li heu treta, d'aquest blog que vaig engegar l'estiu passat (el titular "Una mica d'història" coincideix amb el d'alguns dels posts que hi public...). Si és així, el que podieu haver fet és, com a mínim, mencionar la font... De totes maneres, gràcies per contribuïr al coneixement de la història d'aquest vaixell, que, al cap i a la fi, és el que interessa. Salut!