Ningú no faltà a la cita d'un dia intens dedicat a Joan Miró i a l'art

Poc abans, al Plenari, s’havia anunciat que degut al dol oficial per l’accident aeri de Barajas, quedava suspès el còctel que s’havia de celebrar després de l’acte. Pel mateix motiu, es guardava un respectuós minut de silenci per les víctimes del fatal sinistre.

Durant el Ple del nomenament -una mica massa llarg segons la majoria dels assistents (tot i que l’habilitació d’un espai suplementari cap al despatx de batlia evità les aglomeracions d’altres ocasions) va quedar ben palès que Miró és un solleric més i que els ciutadans , i tots els seus representants polítics, estan orgullosos d’aquest nomenament.

Llàstima que alguns dels partits municipals, el PP per més senyes, aprofitàs l’avinentesa de la presència del ministre socialista per fer política en un dia com aquest. El portaveu popular, Carles Simarro, va fer el seu discurs totalment en castellà, exercint el seu legítim dret a emprar la «lengua común» en un acte tan assenyalat i nostre. Afortunadament, llevat del Ministre -que tot i les evidents dificultats que demostrà per pronunciar correctament paraules tan senzilles com Mayol i Palou, aguantà estoicament tal i com correspon al seu càrrec-, totes les altres intervencions foren en la nostra llengua, la dels Plens de tota la vida i , amb molt més motiu, la dels actes dedicats a la Cultura en majúscules com era aquell.

L’instructor, Josep Antoni Morell, no es va deixar res dins el tinter. El seu discurs va pormenoritzar molts detalls inèdits de la vida de Joan Miró, especialment aquells que fan referència als seus lligams amb Sóller i amb Mallorca. Un treball complet que frega la tasca d’investigació de fonts documentals i orals.

En resum, un va sortir amb la sensació de que Miró ja era ben solleric abans de començar l’acte.