Si l’any passat el protagonista de les fires i festes de maig va ser la pluja, que només donà una petita treva per poder celebrar el simulacre del Firó, enguany ho ha estat sens dubte la calor, que ahir va convertir el simulacre dels fets de l’11 de maig de 1561 en un autèntic forn humà en el qual la temperatura ambiental, que a la Vall assolí els 36º, i la “corporal” es mesclaren com dos ingredients explosius que feren arribar la festa al súmmum.
Encara n’hi va haver més, d’ingredients ahir al Firó: enguany el nombre d’armes de foc registrades per participar oficialment en les batalles es va disparar, i de pólvora negra utilitzada en canons, arcabussos i altres elements pirotècnics se n’havien preparat 50 quilos. Tot plegat, i mai més ben dit, un autèntic “polvorí”.
Tot i això, des de la Policia Local de Sóller –que amb la Guàrdia Civil va habilitar un dispositiu especial amb 35 efectius de servei– es destacava ahir horabaixa “la més absoluta tranquil·litat” i “autocontrol” de la celebració, en què es visqueren molt pocs incidents. A les 19 h, les forces de l’ordre no havien hagut d’intervenir cap escopeta ni trabuc, un fet que els altres anys era habitual a causa de l’excés de consum d’alcohol d’una minoria dels participants armats.
Pel que fa a la resta, el simulacre dels fet històrics de l’11 de maig de 1561 va transcórrer segons allò que havien programat els col·lectius i, com mana el guió, tornaren a guanyar les forces del capità Angelats i del sergent Soler, ajudades pels bandejats i pels voluntaris alaroners, bunyolins i santmariers que acudiren en l’auxili dels sollerics per l’intent d’invasió dels corsaris nord-africans sota comandament i finançament otomà.
Després que, passades les tres de l’horabaixa, les campanes de Sant Bartomeu tocassin arravatament per la presència de vaixells hostils a la costa i el temor d’un desembarcament en algun punt fora del port (ben defensat pel castell), des de la balconada de l’ajuntament el capità Angelats arengà les seves tropes i, al conegut crit de “a la lluita, sollerics!”, els instà a jugar-se la vida per defensar béns i vides de conciutadans.
Ja eren devers les cinc quan, amb el port de Sóller ple de gom a gom, l’arena de la platja de Can Generós acollia la primera de les cruentes batalles i s’aturava el primer intent de desembarcament corsari. Poc després, aquest cop a la platja d’en Repic, els sarraïns aconseguien l’objectiu i guanyaven la primera de les batalles del dia; a continuació es dirigiren cap a Sóller amb la intenció de saquejar la vila.
Després de tornar a enfrontar-se els dos bàndols sobre l’històric pont de la Mar (avui pont d’en Barona), els moros entraven a la plaça Constitució quan ja eren les vuit del vespre i saquejaven l’església, tot deixant un gran nombre de “morts e nafrats” pel camí.
Mitja hora més tard, el comandant sarraí ja proclamava la seva suposada “victòria” quan les tropes solleriques replegades entraven per sorpresa dins la plaça i, després de mitja hora més de durs enfrontaments, obtenien la victòria final.
Eren més de les nou del vespre i fosquejava quan les tropes de Joan Angelats s’alçaren com a vencedores i entonaven el cant de La Balanguera abans de retornar la imatge de la Mare de Déu de la Victòria al seu refugi de l’Hospital, a recer, almenys per un any més, de l’urpa dels infidels
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Setmanari Sóller.
De momento no hay comentarios.