Sóller reviu la batalla

Sóller va reviure ahir un any més amb un simulacre la batalla dels sollerics contra les tropes corsàries d'Ulutx Alí, ocorreguda l'11 de maig de 1561, quan uns 1.700 moros desembarcaren a la costa de Sóller "en l'alba clara" per captivar la localitat i, com conten les cròniques, "nafrar i matar" a qui s'hi oposàs. Quasi 450 anys després, els corsaris algerins ho continuen intentant, però cada any es troben amb les forces comandades per Joanot Angelats i Antoni Soler, que ho impedeixen i els fan fugir per allà on han vengut. El famós simulacre del Firó va tenir lloc un cop més i enguany ja en fa 155 que es commemora la batalla. Un milenar de persones van prendre part de les batalles, que es feren a partir de les cinc del capvespre al Port i a Sóller i, una altra vegada, milers de sollerics i visitants presenciaren els enfrontaments, que aquesta edició s'han caracteritzat per la relativa tranquil·litat i escassesa d'efectes col·laterals, tret de les habituals "gateres".

El fet és que enguany hi havia menys armes de foc inscrites que altres anys. Així i tot, el renou hi va ser ben present. L'Ajuntament havia repartit devers 9.000 cartutxos de salves i, a més de les nombroses traques i petards, també hi havia uns 50 quilos de pólvora negra que s'han disparat amb els trabucs i bombardes.
El simulacre començà a les tres del capvespre després que el capità Joan Angelats animàs els pagesos a plantar cara als corsaris amb la tradicional crida "A la lluita, sollerics!". Enguany, el capità Angelats estava protagonitzat per primera vegada per Bernat Reynés, que ha substituït Joan Socias, que feia molts anys que encarnava l'heroi.
La primera batalla tenia lloc devers les 17 hores sobre l'arena de Can Generós.

Allà, s'aconseguia aturar el primer intent de desembarcament i després de diverses trobades entre els bàndols enemics, la victòria definitiva arribava a la gran batalla de la plaça de la Constitució quan eren les nou del vespre passades. Com sempre, la disputa de la plaça de la Constitució va ser de gran espectacularitat a causa de la gran quantitat d'espectadors mesclats amb els participants i acompanyants, tot envoltat de niguls de pólvora, foc i fum.
Finalment, el capità Angelats va poder tornar a proclamar la victòria des de la balconada de les cases de la Vila.
Poc després, la imatge de la Mare de Déu de la Victòria, que agafa el nom d'aquesta gesta popular, tornava a ser portada fins al seu refugi de l'hospital a mans de membres dels col·lectius del Firó i de la corporació municipal.