Plàcid Pérez publica el segon volum de la tesi doctoral

L’autor ha centrat el cos general de l’estudi al període 1229-1349, que es troba delimitat per dues dates de gran violència militar: des de l’any 1229, en què Jaume I «arrabassà Madina Mayurqa» als andalusins per les armes, fins al 1349, en què Pere el Cerimoniós (1349-1387) derrotà el seu nebot Jaume el Temerari de Mallorca a la batalla de Llucmajor, posant fi al regne privatiu. Tot i això, s’ha pogut perllongar fins al segle XIX l’anàlisi d’alguns feus individuals.
L’obra s’ha estructurat en cinc capítols i anca amb unes conclusions, seguides d’un breu glossari d’aquells mots i conceptes que poden resultar més difícils d’entendre al lector.
El treball es fonamenta sobretot en la informació escrita, tot i que «faig considerables incursions en la prosopografia i la genealogia i la toponímia, harmonitzat tot plegat amb el treball de camp», explicà Pérez.

El gruix de les fonts utilitzades són de tipus arxivístic, si bé «he fet servir també manuscrits elaborats per investigadors dels segles XIX i XX i he complementat aquests elements amb catàlegs documentals i fonts impreses de publicació més recent, que es detallen a la bibliografia final», conclou.
El llibre de l’historiador solleric Plàcid Pérez, que es presentarà en breu, està editat pel Gall Editor i és la continuació del primer volum que presentà l’autor el 2022 amb el nom «Conquesta i repartiment. Els inicis de la colonització (1230-1256)».