Càncer i tractaments alternatius

També he escrit sobre la problemàtica que han generat alguns medicaments “de tercera o de quarta generació” déu que ho entengui aquesta apreciació; i que posteriorment han estat retirats del mercat, perquè o bé no explicaven adequadament els greus afectes secundaris o bé, posteriorment de la seva utilització han creat una greu problemàtica en  qui els ha emprat i llavors al laboratori que l’havia comercialitzat li han plogut demandes a dojo com és el cas del “Agreal” que se subministrava per contrarestar els malestars en el procés natural que és la menopausa.

També he dit que es mouen molt de doblers i que en alguns moments sembla que importa més el compte de resultats i beneficis que la salut dels pacients.

No fa estona i avui en dia està prohibit (malgrat tingui el dubte raonable de què se segueix fent baix mà) alguns metges amb un sentit de l’ètica no massa acurat rebien compensacions dels distints laboratoris farmacèutics si recomanaven o receptaven alguns dels seus medicaments. També tinc constància de què alguns metges han recomanat o receptat medicaments sense saber a ciència certa, ja que en el vademècum no apareixien tots els efectes secundaris de segons quins d’ells.

En aquesta ocasió i és un tema que no es vol tocar en absolut, malgrat hi ha especialistes de la salut i en concret oncòlegs que han expressat públicament les seves opinions, s’han plantejat de forma seria i rigorosa, si realment la quimioteràpia i la radioteràpia són els sistemes més adequats pel tractament del càncer.

Existeixen unes estadístiques que no deixen en massa bon lloc els tractaments de quimio i radio i els seus resultats posteriors. Inclusiu he pogut llegir que alguns oncòlegs escriuen que segons quins medicaments emprats en la quimioteràpia tenen components cancerígens. I els costs d’aquests tractaments surten caríssims al sistema sanitari i als pacients ja que n’hi ha que no estan coberts per la seguretat social.

Aquestes teràpies són terriblement agressives conta l’organisme i es posa en dubte inclusiu que la reducció de la massa tumoral, perllongui la vida del pacient i sigui un data significatiu de què el càncer s’ha vençut.

Hauria d’escriure també, no ja dels efectes físics, sinó dels efectes mentals i emocionals que comporten aquestes teràpies, que deixen al pacient desfet, sense energia i ben a prop d’una depressió. Actualment ja existeixen psico-oncòlegs  que donen un suport en aquests moments.

Vull dir,  i coneix un cas de primera mà, en que un tractament de dotze pastilles podia costar més de dos milions i mig de les antigues pessetes. Medicament que es trobava en fase d’experimentació, on hi ha el grup que realment se li subministra el medicament i n’hi ha un altre que són tractats amb “placebos”, que això també existeix.

Tampoc fa massa estona, hi va haver un congrés a Madrid sobre   maneres alternatives de tractar  aquestes malalties. Recoman el llibre: “Cáncer, qué es,qué lo causa i como tratarlo” de Jose Antonio Campoy & Antonio Muro, ja du 4 edicions i es pot comprar per internet (http://www.dsalud.com/libro_cancer.htm)

 Quan escric sobre tota aquesta casta de problemàtica no tinc cap interès en tenir raó. Tampoc en que la meva opinió sigui inqüestionable. L’únic que pretenc és que es replantegin les coses i fugir dels dogmes i veritats absolutes.

Sóc conscient de què el pacient hauria d’atrevir-se a demanar al metge, o oncòleg en aquest cas del que escric (ja que el tractament el patirà ell) , tota la informació i al mateix temps recercà si hi ha altres alternatives.

Ja no informació per revistes, sinó per opinions personals de persones en qui he parlat, que han estat capaços d’afirmar el següent: “No el va matar el càncer, ho va fer el tractament de quimio que no va poder aguantar”. Això està al carrer.

Sempre he actuat en contra de posicions dogmàtiques i per això quan escric el que pretenc és que les persones, amb aquesta malaltia càncer i d’altres no es quedin tan sols amb una versió. Manca molta informació i un gran desconeixement, que hom que a vegades és una mica mal pensat, podria pensar que és intencionat.

És hora ja, de què el pacient de qualsevol malaltia, sigui informat de la totalitat del tractament a seguir i els motius del mateix, inclusiu si hi ha altres maneres per fer-ho. Crec que és un dret inalienable del ciutadà, i més dins d’un estat de dret triar el tipus de medicina que vol emprar per guarir la seva salut. Això per desgràcia, avui en dia no passa. Ens queda encara molt camí per recórrer.